![]() |
Em reservo els mots
per no ferir-te
per no ferir-me.
I la tendresa s’expandeix
cap endins
cercant el porus més profund de la pell.
|
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La veritat dita amb bones paraules cal saber dir-la.
ResponSuprimeixUn dibuix preciós, com no!
Petons bonica.
Sempre és tot un plaer veure't per aquí. Les teves paraules m'encoratgen. Petonets,
SuprimeixQue la tendresa s'expandeixi arreu... dins i fora.
ResponSuprimeixPetonassos... a vegades costa dir els mots i assegurar-nos de no ferir.
Molt molt suggerent; bonic i alhora pletòric (de contingut).
ResponSuprimeixde contingut i forma.
ResponSuprimeixAi, ai, que sé per on vas!
SuprimeixGràcies, Jordi!
Es todo un tesoro...
ResponSuprimeixTiene un buen fondo :-)
SuprimeixDe vegades no cal parlar. Els ulls i el cos ho diuen tot. Un abraç Maijo!
ResponSuprimeixExacte! L'actitud és molt important. Petonets.
Suprimeixpreciosa imatge que no necessita paralules... abraçada maca.
ResponSuprimeixGràcies, Kira. Sempre ets benvinguda. Una abraçada.
Suprimeix