GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 16 de juliol de 2014

MOTS COM FLETXES

Em reservo els mots
per no ferir-te
per no ferir-me.
I la tendresa s’expandeix
cap endins
cercant el porus més profund de la pell.



Publicado por en 0:29

12 comentaris:

  1. GEMMA16 de juliol de 2014, a les 7:37

    La veritat dita amb bones paraules cal saber dir-la.
    Un dibuix preciós, com no!
    Petons bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maijo Ginovart 23 d’agost de 2014, a les 0:51

      Sempre és tot un plaer veure't per aquí. Les teves paraules m'encoratgen. Petonets,

      Elimina
  2. Carme Rosanas16 de juliol de 2014, a les 15:38

    Que la tendresa s'expandeixi arreu... dins i fora.

    Petonassos... a vegades costa dir els mots i assegurar-nos de no ferir.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca17 de juliol de 2014, a les 11:46

    Molt molt suggerent; bonic i alhora pletòric (de contingut).

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca17 de juliol de 2014, a les 11:48

    de contingut i forma.

    ResponElimina
  5. Darío17 de juliol de 2014, a les 23:49

    Es todo un tesoro...

    ResponElimina
  6. rosana23 de juliol de 2014, a les 18:37

    De vegades no cal parlar. Els ulls i el cos ho diuen tot. Un abraç Maijo!

    ResponElimina
  7. kira permanyer8 d’agost de 2014, a les 12:30

    preciosa imatge que no necessita paralules... abraçada maca.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)