GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Una carona il·lusionada (ara música)
ResponEliminaperò també una micona trista (ara silenci)
Una expressió sense cap dubte somiadora...
no sé si germina o no, però quantes coses que em diuen aquests ulls, maijo! Quina meravella de mirda!
Bona nit, bonica, una abraçadeta.
Gràcies, Carme.
EliminaLa teva opinió és molt important per a mi.
Una abraçada.
Haiku de la bona nit:
ResponEliminaAmb clau de cambra
vinc, captiu, vers la roja
fulgor dels somnis.
Jordi,
EliminaJo també quedo captiva. La teva posia dóna per a molt. Gràcies i una abraçada.
Germina germina...sutilmente...
ResponEliminaEstoy en ello, ganas no faltan. Un abrazo, Darío.
EliminaMentre hi haja llavors, hi haurà somnis.
ResponEliminaAixò sona la mar de bé, Novesflors. És important no deixar mai de semblar.
EliminaI tota llavor si la regues adequadament germina.
ResponEliminaBon fruit, preciosa!
I ara amb el bon temps...! Que t'he de dir que tu no sàpigues. Una abraçada, Gemma.
EliminaSer llavor de somni i no poder germinar mai és una mica tristot.... Hem d'intentar que aquesta llavor de somni pugui germinar, sigui com sigui!!! ;DD
ResponEliminaVa! Tens tota la raó.
EliminaUna abraçada, Alba!
Suposo que si et dic que em fas plorar no servirà de res
ResponEliminaPlorar? Mai.
EliminaEn tot cas
ResponEliminaagerminats anirem caminant
sota un cel ben blau...
M'agrada la idea. :-)
EliminaGermina i esclata, que som a la primavera.
ResponEliminaGràcies, germana. Segur que sí.
EliminaEl somni mai no germina? Tampoc la música té un fruit real. La seva missió és evaporar-se, abraçar-se en el silenci, fer de la inutilitat una gran victòria contra el llarg i definitiu silenci.
ResponEliminaAquesta cara de bonhomia innocent és la mateixa llavor del somni.
Celebro que t'agradi, Eduard. El protagonista del post és una llavor transgènica, és per això que se sent tan abatut. Després de llegir-te es troba millor. Jo també.
EliminaHola Maijo, quin bonic treball. És la tendresa que traspassa el dibuix. Besets.
ResponEliminaGràcies, Rosana. Tu de tendresa en saps molt, i de dibuix també, eh?! Una abraçada, guapa.
EliminaFins i tot en el silenci es manifesta la vida. Perquè els somnis són el germen de la vida, tan sol cal saber esperar. Sobretot il·lusió.
ResponEliminaGràcies, Joan. Darrere un silenci, no sabem mai que s'amaga. Fins i tot el silenci ens pot sorprendre, i amb el temps sempre hi ha fruits.
EliminaCom un petit brot a la tardor.
ResponEliminaMolt simpàtica la imatge. I molt interessants les paraules.
Petons.
Gràcies, i tu ets molt amable de deixar el teu comentari.
EliminaUna abráçada.
Hola maijo , mira que desd'ahir a la tarda que no m'arriben els correus i sembla que passen coses rares unaltra vegada , No et creguis res fins que no t'ho confirmi Jo ( l'oncle jaumet era un magic molt poderòs oi?)
ResponEliminaOk.
Elimina