Estic com una ceba. M’ho havien dit alguna vegada, no ben bé així, està clar, em deien: “sembles una ceba” i és que quan fa fred m’agrada posar-me capes i capes de roba. La ceba és una planta molt agraïda encara que ens faci plorar massa sovint quan la manipulem a la cuina i és que en tallar el bulb, desprèn un oli volàtil sulfurat que ens irrita la conjuntiva i produeix llagrimeig. La ceba té molt bona fama com a planta medicinal, et pot curar la tos! Avui dic “estic com una ceba”. Ep! com una ceba grillada! No és tan dolent estar grillada, el grill és el naixement d’una nova planta. En el meu cas té molt a veure amb la primavera. Us auguro un bon grill!
La cebeta voladora del dibuix deixa tot el mal temps enrere.
Grillada i preciosa.
ResponEliminaEm fas sortir els colors :)
EliminaGràcies.
Que enginyosa ets.
ResponEliminaJo també t'auguro un bon grill.
Petons, preciosa i graciosa ceba!
:) Quedo molt agraïda. Petonets
EliminaQuina cebeta més bufona!
ResponEliminaEnhorabona pel bon grill, preciosa i et desitjo una molt bona primavera i que el mal temps quedi realment enrere, enrere...
Gràcies, Carme. Com la cebeta, només hem d'aixecar una mica el vol, veure-hi amb distància, i continuar florint amb el bon temps.
EliminaUna abraçada.
Tot el que cura et pot arribar a fer mal, tot depèn de la dosi, com evidencia la ceba.
ResponEliminaEl cert és que si li vas traient capes amb cura, no t'irrita tant com si la talles sense contemplacions, i t'acaba mostrant el seu cor benigne que, si l'has deixada madurar, treu el grill que produirà noves plantes.
En el teu dibuix, aquest grill són dos diminuts peus com de ballarina que apunten encara a terra, encara que la cebeta floti. Com a imatge, és molt suggerent: cal deixar volar el cap, però amb els peus cap a terra.
Queda evident que la cebeta no ha perdut el nord, només s'ha deixat portar pel mal oratge. Has fet una molt bona observació. Gràcies, Eduard.
EliminaDoncs a mi la ceba m'encanta i de totes les maneres!
ResponEliminaEspero que aquest grill sigui l'inici d'una dolça primavera!
Hola Porquet, esperem que sigui així i entrem a la primavera amb bon peu, això sí, molt a poc a poc...
Elimina;)
Ara ja entenct per que estava tan ploraire ...per la ceba... i al damunt em fas un coatching amb folrre i manilla , mira que n'ets he??? d'Amposta habies de ser !!!, en un no res t'envio l'escrit que ara el repasso que hi han coses que npo m'hi escauen ja... val???
EliminaEi, Miquel Àngel! Que hi ha de dolent a Amposta?
EliminaUna gran ceba, Maijo. Em fa l'efecte que un dia la faré servir.
ResponEliminaPS: vols dir que no hauríem d'avisar en Víctor Pàmies?
Avisa'm, que portaré Kleenex.
EliminaPS: No home, no!
Jo també sóc gairebé com una ceba en els mesos d'hivern... si no no sobreviuria!! M'ha encantat el dibuix, no ho haguéssis pogut expressar millor! Petonets!
ResponEliminaGràcies, Alba! M'aplico allò de: "Mentre jo vagi calent que rigui la gent" i veig que tu també. Petonets.
EliminaBenvingut el bon temps on renaix la persona-ceba que ens mostres tan bonica. Un gust veure les teues il.lustracions.
ResponEliminaGràcies, Rosana. També és un gust veure't per aquí. Petonet.
EliminaPor dios! Qué cosa más hermosa! Vengo del Pequeño Viajero, maravillado, y no puedo creer tanta belleza junta. A veces (o siempre) semejante arte tiene el poder de la cebolla. Un abrazo.
ResponEliminaHola! Pásate cuando quieras, Joven llamado Cuervo. Eres muy, muy amable. Voy a verte en tu blog. Un abrazo.
EliminaVinc de part del Dani...ostras quina passada de blog tens!!!
ResponEliminaEnhorabona!!!
Hola Remei. M'ha agradat molt rebre als amics del Dani. M'afalagues! Gràcies, espero veure't d'aquí en endavant. Passo a veure't per casa teva.
EliminaBenvolguda Maria Josep no deixis mai d'estar com una ceba..., cada capa té la seva tendresa...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
Seguiré la teva recomanació per poc que pugui. De traure massa capes potser perdria l'equilibri. Una abraçada cap al far.
Elimina