
Hi ha paraules que se t’arrapen
i no te’n pots desfer mai més.
Hi ha mots
que es converteixen en llances
i obrin escletxa
per on la tendresa s’esmuny.
I sembla que has perdut un tros de vida.
i no te’n pots desfer mai més.
Hi ha mots
que es converteixen en llances
i obrin escletxa
per on la tendresa s’esmuny.
I sembla que has perdut un tros de vida.
Les paraules que se'ns arrapen per mal, tot depèn de qui ens les diu, les que ho fan per bé, també... Les que se'ns arrapen per bé van fen un eco dins de nosaltres i en gaudim en silenci. També és en silenci les que ens mortifiquen...
ResponSuprimeixM'agraden les flors grogues.
Una abraçada sense paraules ni mots.
onatge
quines paraules mes certeres, quin treball mes acertat , en saps un pou ! veig que de dins surt la delicadesa , un color i un somriure !
ResponSuprimeixa vegades el silenci guanya a les males paraules .
una abraçada artista
Que maco el titol del post, i el que dius en el text és ben cert.
ResponSuprimeixQuan les paraules fan de punyalades, crec que és pitjor el dolor dels mots que el d'una sagnant ferida.
Maijo, tens talent!
Quin poema més bonic. I a més, amb tota la raó del món. N'hi ha paraules que són capaces d'arribar-te a l'ànima fins al punt que mai podran sortir d'allà.
ResponSuprimeixMolts petons, Maijo! ;)
Hola Onatge,
ResponSuprimeixEs cert, les paraules s'arrapen sempre, per bé i per mal, i el silenci en fa eco. Però, sempre ho millorarem si li posem flors. A mi també m'agraden les flors grogues.
Una abraçada florida.
Cassini,
Un bon silenci quan les paraules sobren és la millor resposta. Si ens folrem de silenci potser relliscaran. Gràcies pel teu suport i aquestes paraules que em dediques.
Una abraçada màgica (de majo)
Gemma,
Les teves paraules em donen alegria, són com floretes. Un petonet.
Joanfer,
Hi ha paraules que no necessiten segell per arribar a l'ànima; les teves allí les guardo. Gràcies per ser-hi. Petonets.
sempre pots mirar-les, veure-les tal com són i no entrar-hi, fer-te'n immune, per ser sempre tu i no quedar a la mercè, a l'abast d'aquests mots, paraules que fereixen...
ResponSuprimeixsalut i bona tarda
i una abraçada (que potser, aquesta no fa mal :))
Joan,
ResponSuprimeixLes teves han estat paraules que abracen.
Gràcies per ser-hi.