Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 8 de setembre de 2010

NAFRES QUE AMOLLEN FLORS






Hi ha paraules que se t’arrapen
i no te’n pots desfer mai més.
Hi ha mots
que es converteixen en llances
i obrin escletxa
per on la tendresa s’esmuny.
I sembla que has perdut un tros de vida.


Publicado por en 10:45
Etiquetas:

7 comentaris:

  1. onatge8 de setembre de 2010, a les 15:25

    Les paraules que se'ns arrapen per mal, tot depèn de qui ens les diu, les que ho fan per bé, també... Les que se'ns arrapen per bé van fen un eco dins de nosaltres i en gaudim en silenci. També és en silenci les que ens mortifiquen...
    M'agraden les flors grogues.

    Una abraçada sense paraules ni mots.
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. cassini8 de setembre de 2010, a les 16:26

    quines paraules mes certeres, quin treball mes acertat , en saps un pou ! veig que de dins surt la delicadesa , un color i un somriure !
    a vegades el silenci guanya a les males paraules .

    una abraçada artista

    ResponSuprimeix
  3. GEMMA8 de setembre de 2010, a les 19:40

    Que maco el titol del post, i el que dius en el text és ben cert.

    Quan les paraules fan de punyalades, crec que és pitjor el dolor dels mots que el d'una sagnant ferida.

    Maijo, tens talent!

    ResponSuprimeix
  4. joanfer9 de setembre de 2010, a les 0:04

    Quin poema més bonic. I a més, amb tota la raó del món. N'hi ha paraules que són capaces d'arribar-te a l'ànima fins al punt que mai podran sortir d'allà.
    Molts petons, Maijo! ;)

    ResponSuprimeix
  5. Maijo Ginovart 10 de setembre de 2010, a les 19:03

    Hola Onatge,
    Es cert, les paraules s'arrapen sempre, per bé i per mal, i el silenci en fa eco. Però, sempre ho millorarem si li posem flors. A mi també m'agraden les flors grogues.
    Una abraçada florida.

    Cassini,
    Un bon silenci quan les paraules sobren és la millor resposta. Si ens folrem de silenci potser relliscaran. Gràcies pel teu suport i aquestes paraules que em dediques.
    Una abraçada màgica (de majo)

    Gemma,
    Les teves paraules em donen alegria, són com floretes. Un petonet.

    Joanfer,
    Hi ha paraules que no necessiten segell per arribar a l'ànima; les teves allí les guardo. Gràcies per ser-hi. Petonets.

    ResponSuprimeix
  6. romanidemata10 de setembre de 2010, a les 19:43

    sempre pots mirar-les, veure-les tal com són i no entrar-hi, fer-te'n immune, per ser sempre tu i no quedar a la mercè, a l'abast d'aquests mots, paraules que fereixen...

    salut i bona tarda
    i una abraçada (que potser, aquesta no fa mal :))

    ResponSuprimeix
  7. Maijo Ginovart 14 de setembre de 2010, a les 22:35

    Joan,
    Les teves han estat paraules que abracen.
    Gràcies per ser-hi.

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)