Vivo en la noche
y no consigo dormirla.
El corazón rechaza cualquier indicio
de sueño.
Nada me llevo que no te di antes.
Miro mis manos apenas visibles.
De las tuyas, ni rastro.
Muero en la noche y en las luces
de la ciudad que empiezan a apagarse.
Cruje la casa.
Jo sóc ocell de nit, però quan dormo, ja pot tronar... Ai! Els gemecs de la casa..., les parets, els mobles, el ostre, el terra... Les teves mans suposo que tenen fred i sol, però és veritat sempre trobem a faltar unes mans..., i de vegades hi ha qui en té quatre o més... No moris mai de nit, tot és molt fosc...
ResponElimina-perdona la meva ironia, el vent de mar i la lluna, ja saps com sóc-.
Una abraçada amb ADN.
onatge
Insomne noche,
ResponEliminala casa-ciudad cruje.
Rastro de manos.
Onatge,
ResponEliminaMorim en cada son. I morim més quan l’absència ocupa el lloc de l’altre.
De la teva ironia jo en faig sopes, i després me les menjo totes.
Una abraçada sense empatx.
fanal blau,
Benvinguda siguis. Acertadíssim haiku. Gràcies.
Vivo en la noche
de una ciudad sin nombre.
Muero en la noche.