A la nit dels vençuts
li sobren hores
malbaratades, perdudes,
hores de tomba i gira.
El llit es fa petit
i la nit llarga.
Voldries veure el sol
creuant la teva cambra
de paret a paret,
amb una ratlla nítida
que separés la nit del dia.
I en aquell espai on suren somnis,
on tristesa i alegria no tenen nom,
perquè res té nom,
la vida és un fil de sorra
imperceptible i gastat.
I.G.
li sobren hores
malbaratades, perdudes,
hores de tomba i gira.
El llit es fa petit
i la nit llarga.
Voldries veure el sol
creuant la teva cambra
de paret a paret,
amb una ratlla nítida
que separés la nit del dia.
I en aquell espai on suren somnis,
on tristesa i alegria no tenen nom,
perquè res té nom,
la vida és un fil de sorra
imperceptible i gastat.
I.G.
Hola a les dues germanes. Primer, dir que m'encanta el quadre, no sé si les persones donoes o homes pugen o baixen per la corda, pel temps... No sé si arriben o escapen... Veig que van un darrere l'altre. Supos que la corda-temps deu ser prou forta...
ResponEliminaA la nit...
A la nit de
vegades sempre
sobren hores.
O quan el llit
és immens i
la nit molt curta.
El sol ens ve a
veure quasi sempre,
però de vegades
ens entretenim amb
les seves ombres...
“Una ratlla nítida”,
horitzó, frontera,
delimitació o només
una ratlla...
O units a nit i dia?
L’espai on suren
els somnis, ho fan
per plaer i no per naufragi.
Tristesa i alegria
no tenen nom,
altres tenen nom i cognoms...
I tens raó, res té nom,
som nosaltres que bategem.
A la sorra el fil
del meu estel de vida
imperceptible i gastada...
Una abraçada on suren els somnis...
onatge
Amic Onatge, les personetes de la il•lustració jo diria que baixen encara que fan lo possible per no fer-ho, els sento ben agafats. Potser en un moment de la seva vida els va semblar que pujaven, però només era un miratge. Al peu, un munt de sorra on van a parar.
ResponEliminaUna abraçada plena de vida.
maijo