GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Si la traducció simultània –mental- no em falla, en aquest poema hi ha molta profunditat... M’agrada la pintura, a la dreta un arbre frondós, el de l’esquerra, esquelètic, i enmig la casa...
ResponEliminaSalut.
onatge
La poesia sol ser un pou de sentiments, és per això lo de la profunditat, no?
ResponEliminaGràcies pel comentari del quadre.
Un petonet.