Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Jo més aviat crec que els pensaments d'ahir volien fugir de la neu i cercaven el calor de la sorra. Però, ara que ho dius, també pesaven molt, la sorra és tova i, segurament, estarà escrit en algun lloc.
M'has donat motius per a seguir pensant. Una abraçada. maijo
Potser són pensaments de pes... Potser la sorra es tova... Potser està escrit en algun lloc que ha de ser així...
ResponEliminaUna abraçada sense sorra...
onatge
Jo més aviat crec que els pensaments d'ahir volien fugir de la neu i cercaven el calor de la sorra. Però, ara que ho dius, també pesaven molt, la sorra és tova i, segurament, estarà escrit en algun lloc.
ResponEliminaM'has donat motius per a seguir pensant. Una abraçada.
maijo