Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 15 de desembre del 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2010





Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.

Us desitgem unes bones festes.





Ni la pluja ni el vent,

ni la neu ni la rosada

arriben al cor de l'arbre,

que recollit en silenci

prepara fulles noves,

i branques esponeroses,

i flors esplèndides,

i tot comença de nou...


I. G.


dimecres, 2 de desembre del 2009



Sobre un banc
del parc, uns lliris blancs
reposen llurs pètals.
Algú els tallà,
algú els posà a l’abric del banc.
Sobre el banc,
el fred hivern
floreix amb lliris blancs.

dimarts, 1 de desembre del 2009






Sóc un arbre vell,

fort i aspre,

però tinc primaveres joioses

i estius carregats de dolces figues.

Fugint de la malaurança t'hi pots posar de peus




Avui, em

llevaré

amb el peu

dret.



M'hi posaré

el mitjó

dret

i la sabata

del peu

dret.



M'hi faré un nus

als cordons

del calçat

dret.



Sortiré al

carrer

amb el peu

dret.

Després,

faré el

mateix amb

el peu que

no és el

dret.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.






A la porta hi veuràs

les jardineres blanques,

geranis a l'estiu,

ciclàmens a l'hivern.



Per trobar el tresor

has de sentir la calma,

la màgia d'aquest lloc.



Als prestatges, dormides,

les paraules somien.

Només caldrà que tu

les mires amb bons ulls.



I. G.

divendres, 20 de novembre del 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2009

L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.

Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.

Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.

I. G.

FELICITACIÓ NADALENCA 2008



dijous, 19 de novembre del 2009

El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.


Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.

Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!



I. G.

Passeig d’hivern

Estic preparant la felicitació amb la que us vull sorprendre aquest Nadal, això m’ha portat a rememorar els versos i dibuixos d’altres anys. Us en faré una petita desfilada perquè anem fem boca tots plegats.



Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.

L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.

Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?


I. G.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Punt commemoratiu Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta - Trobada Nacional de Clubs de Lectura 22 de setembre 2006



Entre aigues hi ha un casalici,
fou fàbrica, fou castell.
Tingué una torre formosa,
grans muralles i un fossat.

Cada om de la ribera,
cada pedra del roquer,
ens miren amb ulls antics,
parant l'oïda a veus noves.

La brisa perfuma el pont,
el besa el sol matiner,
i des de la biblioteca
el nostre riu és un mar.

I.G.