 |
L'Amor corre pressa. Anuncia pàgines en blanc per a omplir amb bona lletra. Tot a tinta vermella. -Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca. L'Amor parla amb clau de Sol, -no li entenc ni mitja paraula-. Romàntic empedreït, em fa l'ullet mentre escriu les últimes pàgines cercant un final feliç. Em diu, l'Amor: "-Sóc ombra de l'ahir, l'engany del demà. Avanço a les palpentes, a ulls cecs cerco el camí. Ara música, ara silenci... només sóc llavor de somni que mai no germina." I tot seguit, m'ensenya un cor tatuat al pit. Ai, l'Amor, que n'és de xic! |
dimarts, 22 d’abril del 2014
L'Amor Ruc
dilluns, 24 de març del 2014
MORT
 |
| Ombra als ulls, gebre al cor, pols de vidre a les venes. Desprens un alè agre, aleteges cristalls en cada vol. Em cruspeixes amb fredor. |
dijous, 20 de febrer del 2014
dimecres, 4 de desembre del 2013
dimecres, 6 de novembre del 2013
El temps em passa per sobre
 |
Si em miro al mirall no em reconec. "Más que la edad hay caras que reflejan todo lo que perdieron". Luis García Montero |
diumenge, 11 d’agost del 2013
PENSES QUE ESTÀS SOL QUAN SEMPRE HI HA ULLS QUE ET MIREN
 |
Formem part d'una cosciència superior on observat i observador són una mateixa cosa.
|
dilluns, 8 de juliol del 2013
DUALITAT
 |
| Sota el mateix cel dues realitats: La meva insignificància que em permet confondre'm amb l'univers, i la meva diferència que em permet ser i crear el meu propi univers. |
dimarts, 4 de juny del 2013
RIALLES A L'AIRE
 |
Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?
(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)
|
dimecres, 17 d’abril del 2013
SOBREVOLANT
 |
Em porta la memòria sobrevolant un cel. Em porta el record com a cua de cometa, i com ocell lligada al vent, volo. |
dijous, 14 de març del 2013
LA MODISTA
 |
A la saleta petita cus i cus la modista. A l’hivern treballa amb llanes, amb franel•les i velluts i a l’estiu, ben enganxada a la brisa del balcó, combina teixits de cotó. Quan és de nit a casa una ràdio amb veu baixa acompanya les puntades que obren camí entre sedes i sarges. D’aquella tela estampada en va surtir un vestit i de l’altra de mig temps, un abric llarg i vermell, que una clienta va lluir en una festa de casament. A la saleta petita cus i cus la modista.
Imma Ginovart
|
dilluns, 25 de febrer del 2013
RETROALIMENTADA
 |
| Anhelava l'aroma blau d'antuvi, els colors més purs de la infantesa. En silenci reprenia camins de pedra picada, però les pinzellades eren noves. |
dilluns, 11 de febrer del 2013
 |
| Un ball d'orenetes dibuixa al cel dolces espirals. A la pista blava s'hi entrellacen sendes de temps passats i per venir. Tanco el ulls amb un gest suau, com qui clou el dia. Tinc sort, ja no hi ha ventades fortes. La desmemòria amoreseix la tarda. .................................................... Les espirals que les orenetes dibuixen al cel són velles. No les refacis en el somni, ni amb llapis dur les esbossis com el tro i el llampec en el retret. El vol, el traç, l'alosa, tot es perdrà en la tempesta, així que esbrinis què té l'oreneta que tant desfici en el vol et dóna. Cantireta |
diumenge, 21 d’octubre del 2012
S'escola l'amor
 |
|
El meu cor
és una capsa tancada
d’on s’escola
l’amor
per camins
poc fressats.
El blanc
silenci hi trena
collarets,
pomells i garlandes.
|
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 18 de juliol del 2012
Nit d'estiu
 |
El passeig està tot il·luminat, guspires de colors esclaten com a bombolles de cava. M'embec la nit. No sé a tu... però, a mi em passa. |
dijous, 21 de juny del 2012
Seqüències de platja
 |
|
La nena de la tovallola del costat ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans. - ¡Niña, no pises la toalla! Una vespa la persegueix, va amb ella a tot arreu. - ¡Niña, que te va a picar! Sense deixar anar la bossa de patates la nena corre direcció al mar. |
dijous, 14 de juny del 2012
Recordar-te sense accents
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.
Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.
(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)
dilluns, 21 de maig del 2012
L’adéu formava part de la seva vida
 |
S’ho mirava tot com si el futur ja fos passat i l’ara només un miratge, tan breu com inaccessible. |
diumenge, 13 de maig del 2012
 |
|
L’aeroplà de
paper creuà tota l’estança. Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament. El seu vol
fou com un llumí encès, obrí nous
camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen
lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots, nous camins embastats de tipografies noves: un nou alenar.
|
dilluns, 27 de febrer del 2012
La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)