Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 16 de setembre del 2011

OCELL DE NIT



Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà
.
Cantireta

dilluns, 12 de setembre del 2011

HANSEL I GRETEL II





Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.

Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.

També hi ha llops amb pell de be.


Quin diries que és aquest?

dijous, 8 de setembre del 2011

HANSEL I GRETEL



La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

dimecres, 31 d’agost del 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

dijous, 25 d’agost del 2011

ATURA'T, NIT



Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.

I. G

divendres, 12 d’agost del 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G


dijous, 23 de juny del 2011

TOTS NO DORMEN





Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.


Tots no dormen.

Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.

Tots no dormen.

Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.

Tots no dormen.

Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.

A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.


I. Ginovart