Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 23 de juny del 2011

TOTS NO DORMEN





Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.


Tots no dormen.

Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.

Tots no dormen.

Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.

Tots no dormen.

Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.

A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.


I. Ginovart




diumenge, 19 de juny del 2011

diumenge, 12 de juny del 2011

L'AMISTAT 2


A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.

L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.




L'amistat dibuixa somriures.




L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.




L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.

L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.



dissabte, 11 de juny del 2011

PARLEM D'AMISTAT



"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)

L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.

L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.


“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.


dimecres, 8 de juny del 2011

TIC-TAC






Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

divendres, 3 de juny del 2011

AI, L'AMOR!


L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.




i viu en continu conflicte.




dimarts, 31 de maig del 2011

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES


Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.


divendres, 1 d’abril del 2011

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).


dimecres, 23 de març del 2011



Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.

diumenge, 20 de març del 2011

Cel vermell




He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.

En veure’t, l’esperança canvià de color.







dijous, 17 de març del 2011




Ens esquitxa el temps
amb cargols daurats,
espirals d’un vent huracanat.


----------------------------------

Huracanat és el record,
sort de la calma
i parsimònia de
cada cargol, i quan
els records surten
de la closca canten
banya enfora
i tot és vida i color...

Onatge

------------------------------------------------



Es cargola el temps
espiral d'instants
sempre tant efímer
sempre eternitat.



Carme


----------------------------------

Es lleven els colors,
belles són les flors,
iniciem la primavera!

Gemma


dijous, 10 de febrer del 2011






El quadre ja està acabat! Us apropo als detalls.



dissabte, 5 de febrer del 2011

Desfilada de la Guspi



Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.

dijous, 3 de febrer del 2011





Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/ de la nostra amiga Rosana.





divendres, 28 de gener del 2011

GUSPI







Us presento a la Guspi!

Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.

dissabte, 22 de gener del 2011



És un dibuixet simpatic, en honor a l'amic Ramon.

dimecres, 19 de gener del 2011

PINZELLADES




Mentre el blanc comença a desaparèixer...


dimarts, 11 de gener del 2011

EL HOMBRE IMPERFECTO




El post d'avui està inspirat en el darrer relat del blog "Contes breus", titulat EL HOMBRE IMPERFECTO.
http://contesbreus.blogspot.com/

diumenge, 9 de gener del 2011

PLATGES








De les mans de la pintora
neixen cels
i platges de gavines dormides,
banyistes d’agost,
passejant matiners
i tertulians d’hamaca.
És gent corrent,
com jo, com ell:
turistes estiuencs
i nens aixecant castells.
A les seves teles
les paraules vénen i van.
N’hi ha que volen llunyanes
i d’altres que reposen surant.

I. Ginovart


dilluns, 13 de desembre del 2010

LA MIRADA MÀGICA





Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.


Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.

Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!


I. Ginovart