Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
divendres, 28 de gener del 2011
GUSPI
Us presento a la Guspi!
Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.
Etiquetas:
Tècnica mixta
dissabte, 22 de gener del 2011
dimecres, 19 de gener del 2011
dimarts, 11 de gener del 2011
EL HOMBRE IMPERFECTO
El post d'avui està inspirat en el darrer relat del blog "Contes breus", titulat EL HOMBRE IMPERFECTO.
http://contesbreus.blogspot.com/
Etiquetas:
Tècnica mixta
diumenge, 9 de gener del 2011
PLATGES
De les mans de la pintora
neixen cels
i platges de gavines dormides,
banyistes d’agost,
passejant matiners
i tertulians d’hamaca.
És gent corrent,
com jo, com ell:
turistes estiuencs
i nens aixecant castells.
A les seves teles
les paraules vénen i van.
N’hi ha que volen llunyanes
i d’altres que reposen surant.
I. Ginovart
neixen cels
i platges de gavines dormides,
banyistes d’agost,
passejant matiners
i tertulians d’hamaca.
És gent corrent,
com jo, com ell:
turistes estiuencs
i nens aixecant castells.
A les seves teles
les paraules vénen i van.
N’hi ha que volen llunyanes
i d’altres que reposen surant.
I. Ginovart
Etiquetas:
Oli
dilluns, 13 de desembre del 2010
LA MIRADA MÀGICA
Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.
Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.
Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!
I. Ginovart
Etiquetas:
Llapis
dimarts, 2 de novembre del 2010
Bajo la mesa
o tras la puerta,
escondo la cabeza
como cuando era niña.
El resto del cuerpo
queda al descubierto.
Etiquetas:
Dibuix de línia
dijous, 14 d’octubre del 2010
Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.
Etiquetas:
Llapis
divendres, 8 d’octubre del 2010
Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.
Etiquetas:
Dibuix de línia
dijous, 7 d’octubre del 2010
Premi Sunshine award
Ahir en "joanfer" de "A cau d'orella..." em va fer tramesa d'aquest premi. Avui em toca a mi seguir la cadena. Jo us el donaria a tots, de fet cada cop que faig un comentari al vostre bloc és un aplaudiment per la vostra feina i creativitat, i sento els vostres comentaris com a veritables premis.
Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret
Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret
divendres, 23 d’abril del 2010
L'Amor
No en tinc de poemes d’Amor,
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.
Etiquetas:
Dibuix de línia
diumenge, 14 de març del 2010
divendres, 12 de març del 2010
Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.
Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.
Ninguna huella
jamás los delata.
A mis pies,
les salieron alas.
Etiquetas:
Dibuix de línia
dimarts, 15 de desembre del 2009
FELICITACIÓ NADALENCA 2010
Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.
Us desitgem unes bones festes.
Ni la pluja ni el vent,
ni la neu ni la rosada
arriben al cor de l'arbre,
que recollit en silenci
prepara fulles noves,
i branques esponeroses,
i flors esplèndides,
i tot comença de nou...
I. G.
Etiquetas:
Llapis
dimecres, 2 de desembre del 2009
Sobre un banc
del parc, uns lliris blancs
reposen llurs pètals.
Algú els tallà,
algú els posà a l’abric del banc.
Sobre el banc,
el fred hivern
floreix amb lliris blancs.
Etiquetas:
Oli
dimarts, 1 de desembre del 2009
Fugint de la malaurança t'hi pots posar de peus
llevaré
amb el peu
dret.
M'hi posaré
el mitjó
dret
i la sabata
del peu
dret.
M'hi faré un nus
als cordons
del calçat
dret.
Sortiré al
carrer
amb el peu
dret.
Després,
Després,
faré el
mateix amb
el peu que
no és el
dret.
Etiquetas:
Llapis
dissabte, 21 de novembre del 2009
Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.
A la porta hi veuràs
les jardineres blanques,
geranis a l'estiu,
ciclàmens a l'hivern.
Per trobar el tresor
has de sentir la calma,
la màgia d'aquest lloc.
Als prestatges, dormides,
les paraules somien.
Només caldrà que tu
les mires amb bons ulls.
I. G.
Etiquetas:
Llapis
divendres, 20 de novembre del 2009
FELICITACIÓ NADALENCA 2009
L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.
Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.
Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.
I. G.
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.
Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.
Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.
I. G.
Etiquetas:
Llapis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)