Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


dimecres, 11 de març de 2020

ELS HI CREIXIEN






Tenim un nou conte que possiblement no s'editarà mai, com molts altres que tinc al calaix. Les editorials van sobrades. Ben mirat, hi ha coses pitjors. La humanitat va de baixa, com la borsa. I això és el més alarmant.

El nostre conte parla de les petites coses que ens fan feliç com és el viatjar  a una altra ciutat, els bons àpats, visitar museus, i veure -millor des de la distància per motius de butxaca-, aquells objectes bells que existeixen perquè encara hi ha persones excepcionals.