Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 23 de gener del 2019

"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"



"Martina Moldoveanu Hoffman 
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"

6 comentaris:

  1. M'ha encantat aquesta descripció d'una dona força pintoresca, que si fos real estaria molt bé, però com que suposo que no ho és, visca la teva imaginació...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M. Roser! Sempre tan amable, tu! Moltes gràcies per les teves paraules. No conec ningú com aquesta dona, protagonista d'aquesta història de ficció! :-)
      Petonets.

      Elimina
  2. No estic segur del tot, però pot ser que sigui real aquest personatge tan especial i ben definit per la Maijo, a Sitges no es estrany trobat personalitats molt curioses !!.
    Bon treballa, Maijo !
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No siguis dolentot, Artur! :-)
      Moltes gràcies. Una abraçada.
      Maijo

      Elimina
  3. Com m'agradaria saber fer anar el llapis i els pinzells tant bé com tu!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Laura! Com m'agrada retrobar-me amb la gent dels blogs, i em sap molt greu no visitar-vos tant com voldria. En quan als llapis i pinzells, de vegades penso que no en sé tant... Sort que sempre hi ha qui ho valora! Moltes gràcies.

      Elimina