Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a les webs

diumenge, 24 de novembre de 2019

PRESENTACIÓ A GUAIX

S'acaba una etapa i esperem que en comenci una altra. El blog no ha deixat de ser mai un espai de retrobament propi. Sembla que aquí, s'acaben de coure i concloure els millors moments. Us trasllado les imatges i les paraules que donen punt i final a BROSSA, POEMES DE REVOLTA.
Gràcies pel vostre acompanyament.








EN COMMEMORACIÓ AL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE BROSSA

En Lluís-Anton Baulenas em va demanar col·laboració, En concret, 5 il·lustracions  per a fons d’escenari i cartell publicitari de BROSSA ENRABIAT, obra teatral inspirada en els Poemes de Revolta de Joan Brossa.

La desconstrucció dels poemes de Brossa que presenta Baulenas, fa que el pensament de Brossa ens arribi amb més virulència, més agressiu. S’intensifica també la ironia. Jocs de paraules, sonoritat, musicalitat... La dramatització que es fa de l’obra sorprèn pel seu equilibri entre la crueltat de l’humanament insuportable i la comicitat.
BROSSA ENRABIAT és com reviure un malson, també és  “el món a l’inrevés”, premissa que es podria utilitzar com a títol del quadre que us presento.

Amb la lectura m’havia quedat clar que havia d’amprar una tècnica de pes, tan densa com el contingut de BROSSA ENRABIAT. Em va semblar positiu utilitzar una tela gran i anar-ho plasmant, això em permetria tenir-ho tot a la vista i contagiar-me, inspirar-me contínuament, retro alimentar-me.  Donar pinzellades aquí i allà...  Abans de començar a pintar vaig preparar la tela amb diferents matèries. Els volums em portarien a establir un diàleg amb el suport. I així escoltant  les textures, les primeres idees agafaven formes diferents, amb execucions inesperades, i amb la llibertat de prendre qualsevol drecera en qualsevol moment. Vaig anar alternant moments creatius de molta intensitat i moments més tranquils on recuperava l’energia i treballava el detall. Tot va anar lligant, encaixant, harmonitzant, tant amb els colors, com les figures i tots els elements que composen el quadre. Aquesta obra és la base per a un treball digital que acabaria donant forma a les il·lustracions encomanades. Diferents talls de l'obra acompanyen a l’actriu Mònica van Campen en la seva actuació. L’obra pictòrica per a mi no tenia cap interès unitari, tot i que sí que és veritat que s’hi conta una història paral·lela a l’obra teatral. És en Baulenas qui m’encoratja a presentar el quadre com a tal.

A primer pla,  situades al mig de la tela, a la part inferior, apareixen tres rates gegants. Només aquest animal pot sobreviure en un ambient tan hostil. Es mouen sobre l’aigua fosca, bruta del clavegueram. Al seu davant apareixen quatres soques d’arbres que simbolitzen les ciutats desarrelades, que cremen i esclaten. Hi ha un patiment irreversible de la humanitat, sobretot dels més petits, els més desfavorits, és una humanitat vençuda.  Els peixos fugint  del mar s’han tornat alats -exalten la noblesa de la vida-, han aconseguit sortir de l’aigua bruta i s’han habituat a un nou mig de vida, però la malícia (xarxes = enganys) els segueixen empresonant. Les creus (religions) els fan d’estaca i els travessen. A totes dues parts del quadre apareix un exercit de fusells i flames.
I quatre papallones d’ales reials, mòmies d’una oligarquia caduca, prenen posicionament entre la terra i l’aire, (són passat, present i futur, -el futur apareix vestit de larva, el passat vesteix mortalla) com jutges intemporals. L’església llueix amb les seves ales fluorescents, sirena amb tors de santa i cua de peix, ocell de mal averany. Al fons, un vaixell naufragant.
                                                                                                                       
MAIJO GINOVART




divendres, 8 de novembre de 2019

PRESENTACIÓ- EXPOSICIÓ




Presentació a Amposta de la pintura BROSSA, POEMES DE REVOLTA de Maijo Ginovart, inspirada en l'obra de teatre BROSA ENRABIAT de Lluís-Anton Baulenas. Per si en teníeu dubtes, parlarem de Brossa, i de la pròpia experiència.
En Lluís-Anton Baulenas s'acompanyarà de la seva darrera novel·la, ELS CAMINS DE LA RUT.

divendres, 24 de maig de 2019

REIXAT


Fragment del quadre "Brossa, poemes de revolta" 

dissabte, 4 de maig de 2019

FOSCA LLUM

Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

dimecres, 24 d’abril de 2019

ELS SANTS DE BROSSA


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

diumenge, 21 d’abril de 2019

BLOG BROUIFASOL

Us parlo amb claredat de Mamà Brou al blog Brouifasol. Entreu-hi. AQUÍ

dimecres, 17 d’abril de 2019

PRESONER


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

diumenge, 14 d’abril de 2019

RATA


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

dimecres, 10 d’abril de 2019

CAMINS DE PEDRA


TERESA DUCH, autora del blog Salsa Ficció,  presenta aquest nou recull de relats el proper divendres 12 d'abril al Museu d'Art Modern de Tarragona. Si apareix en aquest blog és perquè he confeccionat la portada. Esperem totes dues que us agradi.

dilluns, 4 de març de 2019

dimecres, 23 de gener de 2019

"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"



"Martina Moldoveanu Hoffman 
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"