Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 22 de març de 2017

PRIMAVERA


A la cistelleta,
mel i mató 
nous i figues seques 
 pastis de poma, i
moltes quimeres!

Faré Caputxetes
de color esperança,
de color vermell...
només primaveres i
llops sense orelles,
ni cua, ni dents.


15 comentaris:

  1. Molt i molt tendra i amb un punt de fragilitat, aquesta caputxeta. Preciosa, amb una mirada que arriba endins...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que t'agradaria, Carme. La tendresa forma part de nosaltres.

      Elimina
  2. Les flors que escampa
    la tendra Caputxeta
    fan primavera.

    ResponElimina
  3. Molt bona lletra i uns ulls que enganxen ! Felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, és tot un plaer comptar amb els teus comentaris. Gràcies.

      Elimina
  4. Gran primavera ens fas.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu, Jordi. Gran primavera si estem tan ben acompanyats. Una abraçada.

      Elimina
  5. Una primavera deliciosa feta dels teus dibuixos i les teues paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, tu també fas primavera. Gràcies.

      Elimina
  6. Un poema preciós per la seva senzillesa, com a mi m'agraden...Jo vull una caputxeta de color esperança, com aquesta del teu dibuix que s'ho mira tot amb ulls de nena encuriosida. Pobrets llops , em fan una mica de peneta!
    Petonets, Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. M. Roser, que és una metàfora!
      Petonets.

      Elimina
  7. Vaja! Tu també vols tallar la cua als llops? Pensa-t'ho bé! Les dents encara, però amb la cua no fan gaire mal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada, tu ja saps de quins llops parlo. Hi ha de molt malparits, tots ells, de dalt a baix.

      Elimina
  8. jo veig la primavera als ulls de la nina que has pintat... una nena amb cara de nina preciosa.

    ResponElimina

Seguidors