Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 19 de març de 2017

POETA DEL CARRER DEL VENT









8 comentaris:

  1. En aquest carrer el vent hi deu bufar ben fort, perquè el poeta gairebé arriba a tocar al cel, amb la seva empenta...S'assembla al meu carrer no pel poeta( mig aprenent), sinó perquè i bufen tots els vents...
    Petonets, Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, aquests vents que ens fan volar més del compte. Gràcies per acompanyar-nos, M. Roser, tot i el vent!
      Petonets.

      Elimina
  2. Molt maca la il·lustració. I la cançó també!

    ResponElimina
  3. Sembla fàcil! Caminar sobre la corda fluixa i tocar la lluna. Me n'explicaràs el secret?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que t'ho expliqui en Fito! :-D
      Jo encara no ho he aconseguit, i mira que m'hi poso sovint sobre la corda fluixa.

      Elimina
  4. M'agrada la cançó. Un planeta càlid, com la veu de l'intèrpret. El dibuix molt ben imaginat i plasmat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Bona apreciació la teva. Una abraçada.

      Elimina

Seguidors