Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 27 d’abril de 2016

"El Ballet de Puigdemont"


Plié
Relevé
Em constrenyen  els bolquers
però el ball no es rellenteix.

Al següent enllaç podeu veure la figura sencera: http://www.lemuria.cat/revista/
Revista Lemúria

8 comentaris:

  1. He, he, no sé com acabarà aquest ballet, potser els bolquers li pesen massa...
    Ja he mirat la figura sencera i m'ha fet riure molt...

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser! És el que pretenia, fer-vos riure una miqueta.

      Elimina
  2. Jaja!! Cal prendre-s'ho amb bon humor.
    Petonets

    ResponElimina
  3. Déu n'hi dó! com es deu anar inflant allò que amaguen els bolquers. Em pensava que t'havien censurat els comentaris; abans no em deixava comentar. De l'article de Jordi Sunyer em quedo amb aquesta frase: "Una cultura per a tot i per a tothom, no només una cultura per a la cultura"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament estaríem si em censuraven el blog per tan poca cosa. :-) Un plaer llegir-te.

      Elimina
  4. bonissim! mai millor reflectit i a més desperta un somriure que falta ens fa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Kira. Que no ens faltin els somriures!

      Elimina

Seguidors