Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 21 de març de 2016

TOT SOL



Tot sol,
nu.

Orfe de carícies
repasso les fragàncies del dia.

Sóc, 
només, far d'una illa que no em pertany.

Rellotge de sol,
nebulitzo les hores.


12 comentaris:

  1. Com Cyrano de Bergerac , has sabut trobar belles paraules per aquest (a vegades ) oblidat protagonista, del ben mig de las nostres expressions facials !

    ResponElimina

  2. Ara em sento sol, com en un illa que no em pertany i només tinc a l'abast la llum d'un far enmig de la foscúria. Bell poema i bell quadre ple de simbolisme.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon començament per a una novel·la!
      Sort que la teva illa té Far! Abraçades, Jordi.

      Elimina
  3. El rellotge de sol no corre quan hi ha boira.
    Necessita les carícies que li donin corda.

    ResponElimina
  4. Es limita a repassar les fragàncies del dia, aquest nas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara viu feliç, com una floreta! És primavera!

      Elimina
  5. Tot sol però al mateix temps gaudint dels perfums que l'aire li porta...
    A la primavera l'acompanyen les olors de totes les flors. Fins i tot de vegades les carícies d'algun "klinex", fan que se senti viu i acompanyat!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. S'ha mitificat massa que els ulls parlen. Ja no cal dir-ho dels llavis. El nas escolta i quan parla com avui, tothom calla i aprèn.

    ResponElimina

Seguidors