Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 19 de gener de 2016

ROSES NEGRES



Cal molta energia
i un esperit més íntim
per aixecar l’instant d’antics silencis.

10 comentaris:

  1. Una mica "dimonieta" aquesta monja, eh !!
    Que no manquin les rialles !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aviat, per carnestoltes en veurem més d'una! Que no manquin, Artur. Gràcies per venir.

      Elimina
  2. Sí que estan contentes les mongetes, sí. És el segon blog que visite avui on he trobat mongetes, he,he.

    ResponElimina
  3. De cintura en amunt el seny. Les accions de més avall són difícils de controlar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho ho havia pensat mai. Salutacions, Xavier. Un plaer veure't per aquí!

      Elimina
  4. Rotundes formes de la joia que s'escapen de les malgirbades formes de les túniques antiquades. Energia, sí! I fe: fe en la vida i en el viure.

    ResponElimina
  5. M'encanten els teus dibuixos, els trobo tant divertits, sobretot els detall...Sembla que per allà dalt estan de festa, però n'hi ha una amb sabates i cua...És la temptació acolorida!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser! Que no s'acabi la festa! Petonets.

      Elimina

Seguidors