Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 6 de gener de 2016

AROMA A L'AIRE



Et colliré una flor
a llum d’albada.
Serà poncella a mig obrir
fil del meu alè:
Aroma a l’aire.

10 comentaris:

  1. Si la culls a l'albada a mig obrir, durant el dia esclatarà sota un raig de sol...M'encanta el dibuix tant acolorit i amb aquesta salamandra tafanera!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. No hi ha res com tenir inventiva. Salutacions, Artur!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Jordi! Quin goig saber que t'arriba!

      Elimina
  4. Fins aquí m'arriba l'aroma...I mira que hi ha quilòmetres pel mig!
    Una abraçada, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El record ens fa estar presents! Una forta abraçada!

      Elimina
  5. A la sargantana li agrada el vestit de la noia, a la noia li agrada la flor, la flor enveja les papallones i les papallones es miren de reüll la signatura de la Maijo: té tres ales! - diuen astorades. La signatura riu de tot l'enrenou que ha provocat la mestressa.

    ResponElimina

Seguidors