Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 5 de desembre de 2015

ENCONTRE FATAL


Hem fet un mateix camí d’anar i tornar, i creuat mirades que vaticinaven el nostre encontre.


4 comentaris:

  1. He, he, em sembla que és un ensurt per duplicat...No sé qui està més esparverat, realment és una trobada ben fatal!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. El rotllo de paper de vàter també s'ha espantat.

    ResponElimina
  3. La que està dins diu, eeeh! La que obre la porta diu, aaahhh!

    ResponElimina
  4. He, he, quin compromís per a tots dos.

    ResponElimina

Seguidors