Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 28 d’octubre de 2015




Es va vestir entre ombres
de taques de desig vermelles i porpres,

de solitud
amb la duresa de l'ivori,
i de la pròpia llum.


7 comentaris:

  1. Entre l'ombra i la llum, la bellesa del poema i de la imatge.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Els teus dibuixos sempre em sorprenen gratament...
    M'agradaria poder-me vestir de solitud i de llum!!!

    ResponElimina
  3. Llum esquiva, com un àgil felí, caçada per la màgia d'una il·lustradora que sap atrapar el color com el gat ratolins.

    ResponElimina
  4. T'enyoràvem, Maijo, i has tornat amb força, Sempre em fas pensar, amb els teus dibuixos i colors i avui també amb les paraules.

    ResponElimina

Seguidors