Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 7 de juny de 2015

ÀNGELS DE SOFÀ



Li passa sovint.
Seu al sofà,
tanca els ulls,
revisa fil per randa
les paraules que ha dit,
les que ha omès,
els sentiments que li han arribat al 
cor
i els que s'han quedat pel 
camí.
Acarona la Missi
tan blanca, tan suau.
I s'adorm.
L'estrella del cabaret
creua l'escenari
incomparable, excelsa,
àgil com un felí.

                                                  Imma

14 comentaris:

  1. És bo de reflexionar després de l'acció a la vida, com aquest poema il·lustra la pintura, molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reflexionar sempre és bo. Sembla que el retrobament amb un mateix al final del dia, hi convida. Gràcies pel teu acompanyament.

      Elimina
  2. Si podem pensar i repensar aquestes coses aconpanyats d'àngels de sofà... Doncs segur que ho fem millor i amb més placidesa. Els felins en tenen per donar i per vendre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que el seu so, aquest ronc musical, és com una mena de mantra. La seva vibració ens encomana placidesa. Gràcies per venir, Carme. Una abraçada.

      Elimina
  3. Està bé reflexionar sobre el què hem fet i el què no i acabar amb una imatge així de tendra, adormida al sofà acaronant la Missi, que s'adorm de gustet!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts moments així de tendres en la vida, de vegades ens els han d'ensenyar des de fora, amb perspectiva, com la fantàstica frase " els arbres no deixen veure el bosc". I és que en som propensos a perdre la consciència de "l'Aquí i l'Ara".
      Rep una abraçada, M.Roser!

      Elimina
  4. Gats alats -negres-, potser somiats, o potser angelicals. Els somnis també ens fan viure, vivim en els somnis, com les paraules que no diem també ens deixen marques.
    La vostra simbiosi de pintura i poesia rastreja els somnis, les paraules que s'ometen, els àngels que passen en els silencis que agraïm enmig de tant de brogit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre veus més enllà. Llegeixes els simbolismes i això fa que els teus comentaris siguin tan valuosos per als posts.
      Gràcies!Una abraçada.

      Elimina
  5. Un sentiment ample, gens omès,
    acollidor, ulls clucs,
    s'encalma la Missi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia també té un efecte sedant i acollidor. També a ulls clucs, quan els versos surten de la boca de l'altre.
      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  6. És una imatge molt tendra !!
    Felicitats i bona sort el dia 20 !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur! El dia 20, hi ha una trobada de poetes blogaires. Estic convençuda que serà genial i ens en faran cròniques perquè en puguem gaudir tots. Jo només he participat amb el cartell.

      Elimina
  7. En un cel roig, però ella continua essent un àngel. Fins i tot adormida se li nota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa. Tots tenim quelcom d'angelical. Una abraçada.

      Elimina

Seguidors