Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 24 de juny de 2015

ALES MUSCULADES




A l'aire encara s'ensuma
l'olor de la nit,
però aixequem el teló,
obrim les portes als nous reptes,
competim amb nosaltres mateixos,
musculem més que paraules
(esforç, tenacitat, salut).

La vida ens arriba
en cada alenada,
en cada passa
sobre la sorra daurada.

Som actors o espectadors?
Suem la samarreta
o lluïm panxeta?

El joc de les diferències està servit.

  Imma

12 comentaris:

  1. Una mica de tot plegat , diria jo ....
    Sorprenent , un cop més , el vostre "equip" !!
    ; )

    ResponElimina
  2. Jo diria que som actors i espectadors a la vegada...I també hi ha qui llueix panxeta i ales molt petites i alguns que suen la samarreta tenen ales molt musculoses. I compatir amb un mateix, té les seves dificultats...
    Divertidíssim el dibuix!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Roser. Una abraçada.

      Elimina
  3. És un bon dilema.
    Deixa'm rumiar.
    Ja torno.

    ResponElimina
  4. He, he, ni tant com una ni tant com l'altra. Som actors i, alhora, espectadors.

    ResponElimina
  5. tot barrejadet, depenen del moment i la situació... la vida no es un cronograma pla, es com un ball de satelits sense una òrbita definida... Un kaos preciós. M'encanta la teva il·lustració..as usual ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir Kira i per deixar el teu comentari que com sempre em dóna ales. Una abraçada.

      Elimina
  6. Tenaç, torno, ara sí, amb les ales ben posades de l'altre dia. Les que em rebaixen la panxa. Lluïm-la! Bé prou que m'ha costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt, Jordi. L'esforç sempre té repompensa. Una abraçada.

      Elimina
  7. Em sembla que el nen no ho acaba d'entrendre; la seva mama no porta ales.

    ResponElimina

Seguidors