Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 14 de juny de 2015

ALES INVISIBLES



 Enfosqueix quan torna a casa.
Ha passat pel súper,
ha carregat les bosses.
Amb el cap cot va pensant
què cuinarà per demà.

Però la llum argentada
de densitat silenciosa
li pentina els cabells.

S'aturen els mecanismes del temps.

Ales, ales,
ales d'insecte,
                        ales d'ocells.

Una estranya sensació,
una raresa,
li ha crescut a l'esquena.


                                Imma

16 comentaris:

  1. Que voli, doncs... quina sort!!!

    Que aixequi el cap, que no el tingui mai més cot, i que voli!!!

    Enhorabona!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja està bé, que es reivindiqui!
      Gràcies, Carme. Una abraçada.

      Elimina
  2. Li calen unes ales ben grosses per ajudar-la a dur aquesta bossa tan pesada...Les de les papallones i els ocells, li alegren el camí...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ales, a poc a poc agafaran força, i el camí serà menys fosc. Gràcies pel teu comentari. Petonets.

      Elimina
  3. Contrasta la rotunditat dels cossos d'aquest àngels que donen sensació de pesantor, d'anar lligats al terra -per cert, que bonic aquest del dibuix!-, amb la ingravidesa que evoquen les ales que neixen, com les de papallones i moixons. Aquest és un àngel fatigat, capcot, cap a terra, però amb ales que sorgeixen com a raresa (o potser precisament són rares perquè no ens volem adonar que les portem i només alguns somnis de nits de llum argentada ens les revelen).

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha molts cadenats invisibles que ens limiten quan està clar que som de naturalesa lliure. M'encanta tot el que dius. Quan Imma escriu el seu poema em deixa molt sorpresa perquè només té al seu davant la meva imatge. Quan tu escrius el teu comentari respon a l'obra acabada, dibuix i versos es solapen, es confonen, i agafen una magnitud nova que reflecteix la teva ànima creativa.
      Gràcies.

      Elimina
  4. Tus alas son de una delicadeza inmarcesible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sólo visibles a los corazones sensibles como el tuyo.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Com moltes dones, volen (volem) fer tantes coses que no donen abast, calen unes ales per anar més lleugeres... i perquè ens quede temps per volar una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt interessant veure com cadascú fa la seva pròpia lectura. Qui no es voldria dibuixar unes ales a l'esquena i soltar lastre, per tallar aquesta cadena invisible que ens impideix volar, ni que sigui una mica, com tu dius.

      Elimina
  6. La vida, les ales, són un afer realment rar, com la llum que continua.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Jordi. Si ho veiem des d'aquest punt de vista, tot és rar i nosaltres en formem part. I si li donem el tomb partint de la teva poètica frase, la raresa no existeix. Compte, qualsevol dia, sota la llum del sol, et delataran les ales. Gràcies a tu.

      Elimina
  7. L'alegat a favor de la dona, les dones que amb el cap cot ho carreguem tot!
    Meravellosament dibuixat, Maijo, tots els detalls amb la seva raó, i meravellosament explicat amb paraules.
    Ah, i curiositats de la parla. Al meu poble, a la Conca de Barberà, també sombrerilla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo molt el teu comentari que, com sempre, em carrega d'energia.
      Sí que és curiós ;-)
      Una abraçada.

      Elimina

  8. És un poema més introspectiu i una pintura, en paral·lel, més mística. Em recorda, en la distància, els àngels de Calamarca, d'aquest mateix poblet de l'altiplà bolivià.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta ressenya, en molta distància, però :-)
      Gràcies, Jordi. Abraçades, cap al far.

      Elimina

Seguidors