Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 11 de maig de 2015

ÀPATS DE BALNEARI (final de sèrie)


Tants banys, tantes aigües termals
ens desperten la fam més animal.

A la Marieta li manquen mans,
i és que els pastissos són un bon final,
siguin rodons, siguin quadrats,
de crema, de nata, ben ensucrats.

El “Tauró” fora de la piscina
fa estralls entre la vaixella fina
i la Roser presumeix de barnús i sabatilla.

La Mariona té estil,
ni que mengi un entrepà de pernil.

Rodoneta com un pa,
mireu donya Lola quin goig que fa.

Ai, quins àpats, els de l’Spa!


                             Imma


20 comentaris:

  1. Jo de petita quan tornava de natació estava morta de gana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que hi ha una relació entre aigua i gana, com diu Jordi en el seu comentari. A mi em segueix passant, Helena, també quan vaig a la platja!

      Elimina

  2. És evident la relació entre aigua i gana. Després de nedar es bo fer un àpat tal com cal. I encara queda més clar després del vostre col·lectiu dibuix-poema!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comentaris com el teu també obren la gana i, fins i tot, engreixen. Gràcies!
      Abraçades.

      Elimina
  3. Salus per aquam... et per manducare!
    Deliciós com els palts que es descruen, aquest combinat d'il·lustració i poema.
    Per cert,Maijo, et vull demanar el favor que em deixis agafar una de les il·lustracions del balneari per al meu proper post, ja que em ve perfecte!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer llegir-te i compartir la meva feina.
      Gràcies, Eduard!
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Però pots venir quantes vegades vulguis, que no t'engreixaràs :-)

      Elimina
  5. Ara entenc aquestes senyores tant rodonetes, amb aquests àpats...Amb l'escanyolida que és la Roser(jo) he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla a mi que ni tu ni jo ens engreixaríem massa, tot i els àpats abundants del baneari.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  6. Si no fuese por el colesterol, yo también me meto ahí... Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con las aguas termales el colesterol desaparece. Es la magia de los balnearios. ¿No lo sabías?
      Un abrazo ;-)

      Elimina
  7. Jo hi faré una reserva, pel bé que si està !!! ; ))

    ResponElimina
  8. No hauria de ser, però l'inabastable d'abans m'ha passat per alt.
    Això sí, l'estrofa del Tauró m'ha agradat especialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc com se t'ha pogut passar un homenàs així! :-)
      Gràcies, Jordi, li he transmès a Imma el teu afalac.
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Quina llàstima que s'acabi la sèrie del balneari, però acaba bé, menjant, com acaben les bones celebracions.

    Gràcies, germana, per les teves inspiradores il·lustracions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu. Espero seguir gaudint dels teus versos en la nova sèrie!

      Elimina
  10. I digue'm, digue'm, heu hagut d'anar molts dies a l'spà per inspirar-vos?
    Quin tàndem tan bo amb la Imma, Maijo! I em sembla que acabo de descobrir que això és talent de família, no? Doncs felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No molts, Teresa! Amb pocs dies en vaig tenir prou!
      Gràcies, li transmetré el teu comentari a la Imma.
      Una abraçada.

      Elimina

Seguidors