Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 26 d’abril de 2015

TENIM UNA EDAT


Tenim una certa edat
i una verticalitat
que penja sense control,
sense un bri de pudor.

Els nostres cossos cansats
han sincronitzat el pas.

Amb una lenta dansa
caminem per l'estança,
vaporosa i humida,
cercant un fil de vida.

Imma

12 comentaris:

  1. Doncs si Maijo, arriba una edat en la que tot penja i no es pot evitar, però tothom vol arribar-hi...
    Penso que saber envellir amb dignitat , també és agradable!
    Bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el caire pausat que va més enllà del físic, m'encanta. És bonic saber envellir.
      Una abraçada lenta i pausada!

      Elimina
  2. Jo pensava que m'ho prendria més malament, però no, també hi ha coses positives quan envellim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! El cos ens pesa, però, contrariament, caminem cap a la ingravidesa.
      Una abraçada, Novesflors!

      Elimina
  3. És l'art.
    I algunes idees, ben fermes, que ja no cauen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada lo de les idees ben fermes! Forma part de l'art d'envellir.

      Elimina
  4. M'ha sorprès que es pugui fer una representació tan estèticament bella de figures tan desastradament velles.
    I aquests segells surant en el baf...misteriosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tan positiu amb els teus comentaris!
      El segells? Deixarem que continuï el misteri!

      Elimina
  5. Tristíssim, però bonic, agafadets de la mà i aquesta primera persona del plural.
    Sap greu que no puguis venir a la trobada, Maijo. Ja et tenia la il·lustració triada en el collage que estic fent. Res, un altre cop serà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he enviat dos correus i no tinc clar que t'hagin arribat. Només volia agrair-te la teva intenció d'incloure una imatge de les meves al collage. Tot i no sent-hi present m'agradaria molt veure aquesta obra d'art acabada. Que ho passeu molt i molt bé. Una abraçada.

      Elimina
  6. Ostres, doncs no, no els he rebut. Entre una cosa i l'altra no havia passat pel teu blog des del dia 4 i ja veig que has treballat molt. Hi havia posat el del teu post ESPREMUDA que em va impactar especialment (perquè encara no havia vist els altres, que tots em deixen bocabadada. És que trobo que són com la ironia en literatura les teves obres) En el proper post, com que esmentaré la trobada, podràs veure el collage. Res, no ho domino gaire això de la imatge jo, però em va fer gràcia de fer quelcom personal. Si et convé alguna cosa, el meu correu és trsduch@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic el que dius, que la meva obra t'arribi així em fa sentir molt bé. Em sento afalagada (que no adulada).
      Estic intrigada amb el teu proper post, esperaré la seva publicació.
      I gràcies pel teu correu. El meu és mariginovart@gmail.com

      Elimina

Seguidors