Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 6 de març de 2015

BOCINS DE LLUNA


Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...

Esbadellada 
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.

.........

Ales blaves
Rastres de claror en la nit.
Segueixo camins.
Hi ha empremptes 
en cada sorpresa.


                         Carme Rosanas

................



Sempre fugien, 
alats, els bells camins i l'aire. 
En cada empremta
una flor seguíem.


                             Jordi Dorca

31 comentaris:

  1. Quin remolí d'ales i de blaus, amb la llum de la lluna de fons. Tot un encert! Petonets!

    ResponElimina
  2. M'he enamorat del dibuix i del poema...
    Una forta abraçada, Maijo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una forta abraçada, Fanal blau. L'enamorament és una bona cosa ;-)

      Elimina

  3. El teu blau és el blau elèctric de la nit i la teu poema una petita joia plena de sensibilitat.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  4. No sé què és millor, la pintura o el poema. Ja sol passar!

    ResponElimina
  5. Ales blaves
    Rastres de claror en la nit.
    Segueixo camins.
    Hi ha empremptes
    en cada sorpresa.

    Molt suggeridor, tot aquest conjunt...

    ResponElimina
  6. M'encanta el dibuix
    m'encanta el poema !

    ResponElimina
  7. Veig que continues indagant com artista la monocromia, els mil matisos del mateix color, les formes curvilínies que conviden a interseccions on aquests matisos de colors es fonen i il·luminen noves formes.
    Com camins aeris, petjades de llum... que ben descrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no es para de indagar :-) Les interseccions sempre són interessants.
      Gràcies, Eduard.

      Elimina
  8. El dia 28 d'aquest mes seré a Tortosa presentant les meves Interseccions,a la llibreria Viladrich. Hi estàs convidada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.la2deviladrich.cat/content/interseccions-deduard-lopez-mercade

      Elimina
  9. Els blaus preciosos, en els blancs hi veig la lluna.
    M'agrada tot, no puc triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que tries, Teresa. Tot per a tu!
      Gràcies per venir.

      Elimina
  10. Deliciós. El blau em sembla un color molt adient per a parlar de la lluna (és una apreciació totalment subjectiva, clar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una apreciació molt encertada i subjectiva, com ha de ser!
      Gràcies, Novesflors.

      Elimina
  11. Conmovedor azul, acá se cuela en el cuerpo todo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso es bueno, el azul oxigena. Un abrazo.

      Elimina
  12. Nina, que lo Pons me fa fer fenya, i t'he donat un premi.

    Apa, una abraçadassa!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest Pons!
      Gràcies, Cantireta, ha estat tot un honor!
      Petonets.

      Elimina
  13. Sempre fugien,
    alats, els bells camins i l'aire.
    En cada empremta
    una flor seguíem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífic poema, Jordi. Com es nota el mestratge!

      Elimina
  14. Que bonic Maijo!! M'agraden aquests blaus...

    ResponElimina

Seguidors