GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
ResponEliminaEn la millor línia de la tradició del bestiari català poetitzat, aquest cop, visualment. La idea de dibuixar petons, en comptes de "fer-los", és ben suggeridora.
Una abraçada, des de El Far.
I de tots colors, en tenim per triar ;)
ResponEliminaQue bonic, dibuixar petons!!!
ResponEliminaI menjar-nos a petons... Una de les meves frases preferides! (potser restes del nostre període caníbal???)
ResponEliminaDibuixant-los amb tanta delicadesa, segur que també els fas de tot cor. Molts petons!
ResponEliminaVénen molt de gust.
ResponEliminaQuina dolçor...
ResponEliminaPetons Maijo!
Senzill i bonic, m'agrada.
ResponEliminaQuina enveja de gat !!
ResponElimina; )
Estic més que petonejada amb els vostres comentaris. Gràcies!
ResponEliminaMejor que vestidos que mutan y mantienen embobados a seres de todo el mundo...
ResponEliminaUn gat fet de besets, què bonic!
ResponEliminaPetons de gatet!!! M'encanten! :) Tot i que la seva llengua rasposa ja no tant... jeje!
ResponElimina