Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 23 de novembre de 2014

SILENCI





Recordo el tacte suau  i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.  Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.


dilluns, 10 de novembre de 2014

QUEDEM AL ZURICH? Abraçada a tu, vestia la teva olor





Recordo que ens menjàvem la boca, semblàvem dos ocells picotejant-nos a la terrassa del Zurich. 

Abraçada a tu, vestia la teva olor. Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava gran... Jo, tan menuda com era!

Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la ciutat comtal, amb un plànol a la mà.  Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.

El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.

dissabte, 8 de novembre de 2014

EL PARE



EL PARE (Fragment de La Casa Cremada)
Record de fum

“M’agrada mirar-me al mirall quan vull recordar al pare. Deixo la ment en blanc mentre m’observo només els ulls, la resta es difumina. En la seva mirada s’hi perd el dia, cau bressolant-se lentament com una lleugera ploma d’au.  Cap fesomia, ni respir a la sang: tot s’atura! Hi ha una esquerda en el temps on germina el record, pren força i torna a la vida.  Durant aquest buit sense cor, ni artèries, ni batecs,  jo,  ja no sóc jo.
Indòcil, torno al cos, i el perdo a ell, fil enllà de la memòria. La seva noblesa encara s’emmiralla, esgrogueïda, en el meu iris sec, com un record de fum.
Recordo la seva mort, es va esfullar com una flor. “ 


Seguidors