Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 19 d’octubre de 2014

CITA A CEGUES


CITA A CEGUES (fragment de La Casa Cremada)
 El terrat encara crema. Llògicament, la inventiva supleix als records.

"Recordo que aquell dia feia vent i els cabells se’m van esbullar per tota la cara. No tenia prou mans per fer-los fora. També recordo que amb la mirada cercava el mar com si fos una gavina i m’hi volgués donar a la fuga amb una volada. De no existir el blau del mar tan a la vora, l’ombra d’un sospir se m’hagués endut cel endins.

Caminàrem durant una estona pel passeig. Remor al fons de la platja, les paraules defugien la conversa. No recordo ni abandó ni tendresa, ni cap impuls ardent que ens arrossegués a emmudir-nos els llavis l’un a l’altre.


La mar, esbraveïda, aixecava onades a l’alçada de la meva inquietud. L’escuma del desig s’havia fos sobre un llenç de pedra. Vam travessar al port, potser intentant trobar una mica de recer... Els vaixells tentinejaven”.            


15 comentaris:

  1. El contrast del silenci amb el brogit del mar, en el context, és més que palpable. Es percep amb la pell.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contrast ho fa tot més interessant. La sensibilitat afina la pell :-)
      Abraçades cap "El Far"

      Elimina
  2. Respostes
    1. Li volia posar una síndria que també és molt sensual...
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, venint de tu m'ho he de creure.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Más bien, finita. la sensualidad y la belleza marchitan rápido.
      Gracias por venir.

      Elimina
  5. Aquest fragment ens deixa amb ganes de més, de completar el text. Tot i que la nostra imaginació arriba a on indica la teva inventiva.
    En paral·lel, la selecció dels trets físics, a través de l'aproximació intensíssima de l'enquadrament, ens deixa a la imaginació la resta del cos agitat pel vent i l'entorn marí que ens suggereix el text.
    L'enquadrament és la llibertat del creador, però també el marge de llibertat del receptor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això encaixen tan bé imatge i paraula! Jo ja no les sé separar. T'estic molt agraïda.

      Elimina
  6. El vermell... sempre tan present en les teves il.lustracions, m'encanta!
    I l'escrit és tendre com allò que em transmet sempre el mar.
    Petons, Maijo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Germma, tinc temporades on el color crema. Potser les il·lustracions s'amarin de vermell, però el blau sempre hi és present d'alguna manera.

      Elimina
  7. Un bon contrast de sensacions ! El neguit interior que no troba recer ni en el port de la tranquil·litat...
    Bona parella aquesta, la del relat i la il·lustració !
    Anima't al projecte de la Gemma !! Les teves lletres i dibuixos s'ho valen !!
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur. S'hi avenen bé la il·lustració i la paraula, oi? Tant que entre els dos en fan un!
      Visitaré el blog, no sé si se'm pot acudir quelcom. Rep una abraçada.

      Elimina

Seguidors