Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 23 d’agost de 2014

LLUM DE LLUNA


Hauré d’ignorar tempestes, i
la veu dels que no somnien,
també la nit més fosca.

Em caldrà aprendre a desxifrar silencis...

mai no oblido la lluna.

12 comentaris:

  1. La lluna no es pot oblidar mai; oblidariem els somnis.
    Preciós, maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és tan dolent viure amb els peus a la lluna, oi? Gràcies, Fanal! Petonets.

      Elimina
  2. Gata desolada mirando la luna. Hay un gesto de belleza, siempre, acá...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La belleza está en nosotros :-D
      Gracias, Darío.

      Elimina
  3. M'encata la imatge, l'anhel de la lluna, i els teus quatre versos...(bé, són 5)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Laura! Sí, 5 versos que en semblen 4, com els gats ;-)

      Elimina
  4. Què difícil és oblidar la lluna.... és tan bonica i té tanta força!

    M'encanta la il·lustració.... sóc gran amant de la lluna i dels gats! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba! Tu ets una enamorada de la vida. Petonets. I gràcies!

      Elimina
  5. No sé què té la lluna de màgic que ens atrau inevitablement. Jo en sóc una amant, de la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És enigmàtica, i poètica...! La lluna també ens ajuda a trobar la llum. Una abraçada, Novesflors!

      Elimina

Seguidors