Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 31 d’agost del 2014

AVUI NO EM CAL LA LLUNA ( Emoció I)


Frec als sentits,
l’alè mig adormit
i a la pell
 empremtes salades.

15 comentaris:

  1. és preciós i em transmet una pau,,,,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. També la sentia, aquesta pau, mentre el pintava. M'agrada que a tu també t'arribi. Gràcies, Jusi!

      Elimina
  2. Les emprente salades donen vida i pau..molt maco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em penso que parles d'un dia de platja... Gràcies, Kira. Una abraçada.

      Elimina
  3. Primeríssim pla de força impressionant. Vivor de colors i tot de romanalles vitals que les paraules acaronen. Sembla, diria que aquests ulls estan a punts d'obrir-se, per descobrir-nos amb la boca badada...
    Ben retrobada per a mi, un plaer retornar aquí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El plaer és meu, Eduard! En cap moment, mentre el pintava, he pensat que podia obrir els ulls. Sentia que portava la son ben enganxada a les parpelles. Però, sí, és cert que m'he arribat a preguntar el seu color. Quin ensurt, si els arriba a obrir, com dius tu, mentre admirem la seva son!
      Em complau que segueixis en el món dels blogs. Els petits canvis sempre senten bé. Una abraçada.

      Elimina
  4. És un ser i no ser, gairebé sense estar, però el cor pensa...
    perquè hi ha lletres a sobre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ella decideix qui entra en el seu món, només amb un tancar d'ulls. Les lletres són la memòria del cos. Per sort l'ànima és lliure. És en la seva expressió on realment es llegeix l'emoció o la seva absència.

      Elimina
  5. M'encanta..... Algun dia m'agradaria veure't pintar en directe, deu ser espectacular!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, estaré encantada de rebre't a casa quan vulguis, i si em fas un dels teus reportatges, amb aquesta mirada teva tan poètica... això sí que ho faria espectacular!
      Un petonet.

      Elimina
    2. No en parlem més! El pròxim cop que baixi al sud, amb temps, et dic alguna cosa!

      Elimina
  6. Irrefutable memoria de la piel... Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La piel no olvida, para bien y para mal. Hay huellas que parecen tatuajes.
      Un abrazo, Darío.

      Elimina
  7. Percebo la textura a través del teu intens poema. Per cert, compartim estima per les arts visuals: sóc fotògraf. Ah! I m'he fet seguidor del teu meravellós blog.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, estic encantada amb el teu blog, va ser un descobriment inesperat, però no només per la magistral fotografia que ens regales, sinó també pels teus poemes on la filosofia s'expandeix i es contreu en la brevetat del vers.
      Una abraçada cap El Far.

      Elimina