Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 16 de juliol de 2014

MOTS COM FLETXES

Em reservo els mots
per no ferir-te
per no ferir-me.
I la tendresa s’expandeix
cap endins
cercant el porus més profund de la pell.



12 comentaris:

  1. La veritat dita amb bones paraules cal saber dir-la.
    Un dibuix preciós, com no!
    Petons bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és tot un plaer veure't per aquí. Les teves paraules m'encoratgen. Petonets,

      Elimina
  2. Que la tendresa s'expandeixi arreu... dins i fora.

    Petonassos... a vegades costa dir els mots i assegurar-nos de no ferir.

    ResponElimina
  3. Molt molt suggerent; bonic i alhora pletòric (de contingut).

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Ai, ai, que sé per on vas!
      Gràcies, Jordi!

      Elimina
  5. De vegades no cal parlar. Els ulls i el cos ho diuen tot. Un abraç Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte! L'actitud és molt important. Petonets.

      Elimina
  6. preciosa imatge que no necessita paralules... abraçada maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Kira. Sempre ets benvinguda. Una abraçada.

      Elimina

Seguidors