Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a les webs

dimarts, 22 d’abril de 2014

L'Amor Ruc


L'Amor corre pressa.

Anuncia pàgines en blanc
per a omplir amb bona lletra.
Tot a tinta vermella.

-Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca.

L'Amor parla amb clau de Sol,
-no li entenc ni mitja paraula-.

Romàntic empedreït,
em fa l'ullet
mentre escriu les últimes pàgines
cercant un final feliç.

Em diu, l'Amor:

"-Sóc ombra de l'ahir,
l'engany del demà.
Avanço a les palpentes,
a ulls cecs cerco el camí.

Ara música,
ara silenci...
només sóc llavor de somni
que mai no germina."

I tot  seguit,
m'ensenya un cor
tatuat al pit.

Ai, l'Amor, que n'és de xic!