Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 20 de febrer de 2014

LA GESTACIÓ DEL TEMPS

Vida i mort, el temps 
pareix. Dues peixeres
 comparteixen peix.

16 comentaris:

  1. Per quina banda,
    doncs, creix, com sorra i vida,
    la mort del delta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la teva pregunta n'has fet un haiku. No et puc respondre de la mateixa manera, tu n'ets un mestre. La teva pregunta és com la meva peixera Et puc dir que el delta ho té cru per créixer com sorra i vida, amb el caragol poma, el cranc americà, el siluro, el morrut de les palmeres, la canya americana, el PP (segur que me'n deixo)...

      Elimina
  2. ains que ben reflectit .... gracies per regalar-nos aquestes imatges als ulls.

    ResponElimina
  3. Ara que el veig d'aprop, no sé... fa com una mica de cosa el dibuix... sembla un bebé dins un pot de vidre... Però és boníssima la intenció que tu hi dones. Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest "no sé" m'ha agradat molt. Si t'ha fet remoure quelcom dins teu és el que pretenia. La intenció sempre la poso, estimada. Un petó.

      Elimina
  4. Aquesta imatge provoca una reflexió. Dues peixeres o una sola, en realitat? Així que passa el temps, avancem o retrocedim? El temps ens ofega?... Gràcies, Maijo, perquè les teves il.lustracions sempre fan diana? Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fem tantes preguntes! Difícilment podem donar respostes. Només ens queden sensacions, que una vegada expressades ens apropen una miqueta més.
      Gràcies per filosofar amb mi. Petonets.

      Elimina
  5. Viure en l'aquí i ara és tractar cada dia com si fos tant el primer com l'últim.
    Fins a les espirals es converteixen en cercles quan s'atura el temps.
    La teva obra no deixa indiferent. El temps es deté contemplant-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi fas una lectura molt atenta. Gràcies!

      Elimina
  6. una il·lustració molt i molt bonica Maijo... el temps passa... imperturblable, i al final és com un rellotge de sorra com el que has dibuixat en que tot es debat entre la vida i la mort.

    ResponElimina
  7. Tot el nostre temps cap dintre un rellotge de sorra. El temps ens gesta i ens amortalla.
    Gràcies pel comentari, i el teu temps, Alba.

    ResponElimina
  8. A part de l'impacte d'un dibuix ta ben acabat i acolorit com sempre -la gestació-, la idea generadora -germinal- és molt suggerent. El temps, vist així, és com un constant equilibri entre vida i mort, a la manera del rellotge de sorra que ara es buida, ara s'omple -i que per cert, s'omple o es buida relativament, en funció del costat del qual es miri-.
    Sempre he cregut que la mort és un gran espai buit on la vida sorgeix per un inconcebible atzar, un accident en certa manera extravagant que no és destinat a perdurar. Vist d'aquesta manera, com dues peixeres, com un joc de vasos comunicants, com un moviment del yin al yang perpetu,en el qual accedim a la vida en funció de la mort que desallotgem, i a la mort en funció de la vida que desallotgem, la nostra visió de l'univers, si bé igual d'irrevocable, s'humanitza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraeixo el teu comentari, Eduard, quan el post d'avui no impacta precisament per la seva bellesa . He utilitzat una metàfora atrevida de la qual n'has fet molt bona lectura. El rellotge de sorra sempre m'ha semblat un objecte molt significatiu. Aquest fluir constant d'una peixera a l'altra, precisa d'una transformació constant i un procés dolorós necessari. En contrastar pensaments sempre tinc la sensació d'haver-me enriquit una miqueta més.

      Elimina

Seguidors