Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 25 de febrer de 2013

RETROALIMENTADA

Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.

En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves.

dilluns, 11 de febrer de 2013


Un ball d'orenetes
dibuixa al cel dolces espirals.
A la pista blava
s'hi entrellacen sendes de temps passats
i per venir.

Tanco el ulls
amb un gest suau,
com qui clou el dia.
Tinc sort,
ja no hi ha ventades fortes.

La desmemòria amoreseix la tarda.

....................................................


Les espirals que les orenetes
dibuixen al cel són velles.

No les refacis en el somni,
ni amb llapis dur les esbossis
com el tro i el llampec en el retret.

El vol, el traç, l'alosa,
tot es perdrà en la tempesta,
així que esbrinis què té l'oreneta
que tant desfici en el vol et dóna.

                                     Cantireta


Seguidors