Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 11 d’agost de 2013

PENSES QUE ESTÀS SOL QUAN SEMPRE HI HA ULLS QUE ET MIREN




Formem part d'una cosciència superior on observat i observador són una mateixa cosa.

6 comentaris:

  1. Y quizá, todo es según cómo se mire. Un abrazo!

    ResponElimina
  2. I que interessant cultivar aquesta capacitat d'estar atent a tanta vida que ens envolta!

    Gràcies, Maijo, per recordar-nos-ho. Petonets.

    ResponElimina
  3. Doncs sí, bon recordatori. Aquesta és, suposo, la manera de ser més lliures. Sabent-ho sempre.

    ResponElimina
  4. Quànta força es desprén d'aquesta imatge!!!

    ResponElimina

Seguidors