Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 8 de juliol de 2013

DUALITAT

Sota el mateix cel
dues realitats:
La meva insignificància
que em permet confondre'm amb l'univers,
i la meva diferència
que em permet ser i crear el meu propi univers.

21 comentaris:

  1. Qué hermosa forma de decir nuestra fragilidad y a la vez nuestra maravilla. Ni hablar de la ilustración que hipnotiza. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Darío. por acompañarme y favorecerme tan amablemente. Un abrazo y buen verano.

      Elimina
  2. M'encaten les teues il.lustracions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer saber-ho! Gràcies, Jpmerch. Bon estiu!

      Elimina
  3. M'encanta la reflexió (i la il·lustració).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors. Sempre és agradable compartir-ho amb tu.

      Elimina
  4. En efecte, tot depèn de l'escala en què ens considerem. Mirats de lluny, som insignificants, mirats de prop, es revelen les condicions que ens fan únics i irrepetibles. Mirats de molts més a prop, a nivell microscòpic, novament resultaríem indestriables, si prescindim de la lectura detinguda dels codis genètics.
    He estat fa uns dies a un observatori astronòmic i em sentia desbordat per la grandària de la visió còsmica, per les mesures en unitats llum.
    Magnífic dibuix dela granoteta i el cargol. Quins colors!!!! (per cert, es deuen distingir entre elles les granotes?).
    Una abraçada, Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eduard, per aportar el teu comentari. Que interessant observar l'Univers!
      En resposta a la teva pregunta, sempre he pensat que sí, que la diferència hi és i en són conscients, com qualsevol altre ésser, però ves a saber...
      Una abraçada i bones vacances.

      Elimina
  5. Sí, tot depén del cristal de que ens mirem. Quin bonic dibuix, com sempre Maijo. Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosana. L'observador també té molt a veure. Una abraçada,

      Elimina
  6. La meditació que dèiem.
    I és fructífera.
    Com la magrana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Jordi! Em fas pensar! I al cap d'una estona me n'adono que no cal pensar tant. La meditació resol moltes qüestions.
      Una abraçada i bon estiu.

      Elimina
  7. M'agrada tant el dibuix com la reflexió escrita. Jo que he tingut la sort de veure tot el quadre, he gaudit amb tots els universos que hi apareixen. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Imma. Sé que no ets imparcial i ho mires tot amb bons ulls.

      Elimina
  8. Que cert el que dius. El dibuix és encantador i molt simpàtic.
    Petonet, Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer saludar-te, Gemma, i desitjar-te un bon estiu. Petonets.

      Elimina
  9. El món està ple de dualitats..... suposo que és la gràcia de tot plegat!

    Magnífica il·lustració i preciós escrit! Mua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba. Sí, fa gràcia: Les dualitats ens mantenen en equilibri.
      Una abraçada i petonet.

      Elimina
  10. Para tot arriba un moment en què la dualitat es converteix en unitat, i l'univers i el nostre univers passen a ser el mateix. Al teu dibuix, preciós, li pots afegir mes granotes, alguna mosca, fins i tot papallones, fent que creixi aquest petit univers al mateix temps que creixes tu com a persona i ens ajudes a créixer als que gaudim contemplant els teus dibuixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident que posseixes un talent poc habitual: la clarividència.
      Papallones al quadre no n'he vist, però n'he sentit a l'estómac milers de vegades mentre dibuixava. La mateixa inspiració es podria representar com una papallona. També hi ha persones que aletegen com a papallones al nostre voltant, i el suau ventijol esdevé huracà, detonador de transformació i canvi.
      Gràcies, per la teva aportació.

      Elimina
    2. Que el canvi sigui per a bé. Gracies per sentir les papallones.

      Elimina

Seguidors