Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?
(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)
|
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina pintura més bonica, estaran contents els teus amics.
ResponEliminaels cabells de la noia segur que amaguen contes i rialles...
ResponEliminaEl dibujo me contagia las sonrisas. Te lo juro!!!
ResponEliminaQué bonico! M'agraden aquestes noves formes!!
ResponEliminaEts màgica!
ResponEliminaUn gran regal, tant per a ells com per a nosaltres. Gràcies, poetessa.
ResponEliminaNo gaire lluny de tu, segur.
ResponEliminaPetonet, bella Maijo.
Volves d'amor. Preciós.
ResponEliminaAquest petit fa cara d'entramaliat i simpàtic. Seria una llàstima que els teus amic vilanovins no veiessin aquest retrat familiar.
ResponEliminaUna abraçada,
Acabo de descobrir el teu bloc i m'encanten els teus dibuixos. Aniré llegint els poemes. Preciós.
ResponEliminaGràcies a tots per acompanyar-me. :-)
ResponElimina