Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 4 de juny de 2013

RIALLES A L'AIRE

Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?

(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)

11 comentaris:

  1. Quina pintura més bonica, estaran contents els teus amics.

    ResponElimina
  2. els cabells de la noia segur que amaguen contes i rialles...

    ResponElimina
  3. El dibujo me contagia las sonrisas. Te lo juro!!!

    ResponElimina
  4. Qué bonico! M'agraden aquestes noves formes!!

    ResponElimina
  5. Un gran regal, tant per a ells com per a nosaltres. Gràcies, poetessa.

    ResponElimina
  6. No gaire lluny de tu, segur.
    Petonet, bella Maijo.

    ResponElimina
  7. Aquest petit fa cara d'entramaliat i simpàtic. Seria una llàstima que els teus amic vilanovins no veiessin aquest retrat familiar.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  8. Acabo de descobrir el teu bloc i m'encanten els teus dibuixos. Aniré llegint els poemes. Preciós.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots per acompanyar-me. :-)

    ResponElimina

Seguidors