Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 8 de maig de 2013

PROTAGONISTA

Ara música...
Ara silenci...
Només sóc llavor de somni
que mai no germina.

28 comentaris:

  1. Una carona il·lusionada (ara música)
    però també una micona trista (ara silenci)

    Una expressió sense cap dubte somiadora...
    no sé si germina o no, però quantes coses que em diuen aquests ulls, maijo! Quina meravella de mirda!

    Bona nit, bonica, una abraçadeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme.
      La teva opinió és molt important per a mi.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Haiku de la bona nit:

    Amb clau de cambra
    vinc, captiu, vers la roja
    fulgor dels somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Jo també quedo captiva. La teva posia dóna per a molt. Gràcies i una abraçada.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Estoy en ello, ganas no faltan. Un abrazo, Darío.

      Elimina
  4. Mentre hi haja llavors, hi haurà somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sona la mar de bé, Novesflors. És important no deixar mai de semblar.

      Elimina
  5. I tota llavor si la regues adequadament germina.
    Bon fruit, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara amb el bon temps...! Que t'he de dir que tu no sàpigues. Una abraçada, Gemma.

      Elimina
  6. Ser llavor de somni i no poder germinar mai és una mica tristot.... Hem d'intentar que aquesta llavor de somni pugui germinar, sigui com sigui!!! ;DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va! Tens tota la raó.
      Una abraçada, Alba!

      Elimina
  7. Suposo que si et dic que em fas plorar no servirà de res

    ResponElimina
  8. En tot cas
    agerminats anirem caminant
    sota un cel ben blau...

    ResponElimina
  9. Germina i esclata, que som a la primavera.

    ResponElimina
  10. El somni mai no germina? Tampoc la música té un fruit real. La seva missió és evaporar-se, abraçar-se en el silenci, fer de la inutilitat una gran victòria contra el llarg i definitiu silenci.
    Aquesta cara de bonhomia innocent és la mateixa llavor del somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Eduard. El protagonista del post és una llavor transgènica, és per això que se sent tan abatut. Després de llegir-te es troba millor. Jo també.

      Elimina
  11. Hola Maijo, quin bonic treball. És la tendresa que traspassa el dibuix. Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosana. Tu de tendresa en saps molt, i de dibuix també, eh?! Una abraçada, guapa.

      Elimina
  12. Fins i tot en el silenci es manifesta la vida. Perquè els somnis són el germen de la vida, tan sol cal saber esperar. Sobretot il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan. Darrere un silenci, no sabem mai que s'amaga. Fins i tot el silenci ens pot sorprendre, i amb el temps sempre hi ha fruits.

      Elimina
  13. Com un petit brot a la tardor.

    Molt simpàtica la imatge. I molt interessants les paraules.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, i tu ets molt amable de deixar el teu comentari.
      Una abráçada.

      Elimina
  14. Hola maijo , mira que desd'ahir a la tarda que no m'arriben els correus i sembla que passen coses rares unaltra vegada , No et creguis res fins que no t'ho confirmi Jo ( l'oncle jaumet era un magic molt poderòs oi?)

    ResponElimina

Seguidors