Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 27 de maig de 2013

Via oberta


Com un crit que emmudeix
amb la distància
et perds entre trajectes
d'anada i tornada.
 

14 comentaris:

  1. M'encanta, la teua il·lustració. Li veig força (força interior i tot), a la protagonista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta que em diguis això (és la meva filla :-D)

      Elimina
  2. I encara així segur que sempre té present a la seva mami. I tu a ella també. El semàfor sempre en verd i els cabells al vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-D
      Sí! Com ho saps? Em sembla que tens facultats adivinatòries! Gràcies, Joan.

      Elimina
  3. És una pèrdua joiosa, ben portada, pel que destil·la la figura que es posa el tren de la vida ple de passatgers feliços com una bandolera que arrossega sense esforç, a contravent però gràcil, potser una mica inconscient, com ho és (ha de ser) la màgica joventut que no veu passos a nivell amb barreres abaixades, que només veu llums verds als semàfors, que mira a llunyans horitzons sense temor.
    Ens perdem i ens retrobem, i recollim a la llar materna les engrunes dels llarg viatge.

    ResponElimina
  4. Exacte, Eduard, ens perdem i ens retrovem (m'ho havia deixat). Tu si que m'entens! :-) El teu comentari reforça la meva imatge. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Sembla que els trajectes, els faci ben alegrement, espero que sigui cert i no una impressió meva. Alegre i decidida, se la veu...

    ResponElimina
  6. I tant! Li agrada viatjar i anar a cap de tren.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Como todas las cosas, es necesario tener en cuenta el lado oscuro de la moneda. Aceptar perderse para valorar el encuentro. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Así es, Darío. Y siempre hay una parte positiva. Un abrazo.

      Elimina
  8. És alegre, el teu dibuix. Ferm i decidit, ple d'il·lusions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus dibuixos sempre són còpia de la realitat, no m'invento res. Això sí, estan fets amb molt d'amor.
      Gràcies per pujar en aquest tren.

      Elimina
  9. Quina conductora més decidida!

    Els passatgers no han de patir per res: semàfor en verd i primavera treient el cap a la vora de la via.

    Petonets,

    ResponElimina
  10. Sí, els passatgers estan en bones mans. La primavera comença traient el cap, després ja s'estaciona, com ens ha passat a nosaltres que la portem dins ;-)
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors