Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 14 de març del 2013

LA MODISTA



A la saleta petita
cus i cus la modista.

A l’hivern treballa amb llanes,
amb franel•les i velluts
i a l’estiu, ben enganxada
a la brisa del balcó,
combina teixits de cotó.

Quan és de nit a casa
una ràdio amb veu baixa
acompanya les puntades
que obren camí entre sedes i sarges.

D’aquella tela estampada
en va surtir un vestit
i de l’altra de mig temps,
un abric llarg i vermell,
que una clienta va lluir
en una festa de casament.

A la saleta petita
cus i cus la modista.

Imma Ginovart


22 comentaris:

  1. Juro que hoy me siento muy tierno, gracias a este poema. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Un abrazo, Darío. Siempre es un placer compartir contigo.

      Elimina
  2. Preciós. I quins coloraines.

    Una de les coses que tinc pendents és la d'aprendre a cosir, però a màquina. M'has fet memòria que haig de programar-me tal com vaig dir de començar a instruir-m'hi abans d'estiu.
    Salutacions, belles Guinovart!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la càrrega!!! No val a perdre més temps, Gemma, que ja som a la primavera. Ai, si en faràs de coses maques! Una abraçada.

      Elimina
  3. Ganes de plorar... ma mare ha estat modista tota la vida i jo m'he passat la infantesa sota la maquina de cosir,menjant-me d'amagat el guix de marcar la roba i sentint Elena Francis amb olor a cafè....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kira! Plorar, nooo! Ens contes coses molt maques, aquests records t'acompanyaran sempre. Però això que dius que et menjaves el guix de marcar la roba em deixa preocupada :O
      Envio una abraçada a la nena que vares ser, i que encara ets.

      Elimina
  4. Quina modista més maca... i quines mans que té!

    Amb raó fa tantes coses boniques com diu el poema!

    Una abraçada, maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, te bones mans, i grans! Aquesta modista diria allò de "son para coserte mejor".
      Una abraçada, Carme!

      Elimina
  5. Coincideixo amb la Carme: el retrat de la modista és molt bell, com ho és, també, el poema de l'Imma, ben acaronat per la brisa.
    Faig constar, a més, que m'ha fet molt d'efecte quan he entrat al blog i he guaitat des d'aquest balcó de la brisa.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Li he passat a Imma el teu comentari, sempre és agradable deixar-se acaronar per les bones paraules.
      L,es gràcies vostè les té totes. Una abraçada.

      Elimina
  6. Envoltada dels diferents vestits de colors variats i per a diferents ocasions la modista cus les teles com va cosint la seva vida , mentre escolta la música de la ràdio i envoltada de petites fades que sense ella adonar-se l'omplen de llum. Temps per treballar i també per pensar. Retrobant-se per expandir-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que mentre observaves aquest post, n'has cosit un altre poema al seu voltant, i n'has tret una conclusió que l'honora. Moltes gràcies.

      Elimina
  7. Sí que és maca la modista aquesta. I, de fa un temps, sembla que han florit les modistes, s'han multiplicat els petits tallerets que ofereixen fer "arreglos" de roba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Novesflors. És temps de retrobament d'oficis que mig s'havien perdut. I temps de descobrir noves aptituds.

      Elimina
  8. Ostras Maijo, és preciós, preciós i preciós!! Aquesta costurera fa màgia en les teles. M'agradaria tindre una així per fer-me vestits que guardarie al bagul de la imaginació. Quànta llum has convocat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la llum! Tu tens la particularitat d'omplir la sala d'alegria. Una abraçada, Rosana.

      Elimina
  9. Tenia una tieta (soltera) que era modista. Quan era petit l'anava a visitar alguns disssabtes els matins, en una època en la qual els dissabtes es treballava tot el dia. Els teus versos m'han fet reviure escenes de la meva infantesa.
    Per cert, la meva tieta es va casar als seixanta anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest post ens ha fet pensar una miqueta a tots. Els records d'aleshores segueixen vius en l'ara.
      És cert, els dissabtes eren dies feiners.
      Carai, la teva tieta! Un aplaudiment per ella!

      Elimina