Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 28 de juny de 2012

Digues-me,
sóc tota orelles.
Responc
amb una escolta atenta.

Parla’m!
Si calles
l’ara s’esmuny
amb so d’eternitat.

dijous, 21 de juny de 2012

Seqüències de platja



La nena de la tovallola del costat
ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans.

- ¡Niña,  no pises la toalla!
Una vespa la persegueix,
va amb ella a tot arreu.

- ¡Niña, que te va a picar!
Sense deixar anar la bossa de patates
la nena corre
direcció al mar.



dijous, 14 de juny de 2012

Recordar-te sense accents


El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)

Seguidors