Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 21 de maig de 2012

L’adéu formava part de la seva vida


S’ho mirava tot com si el futur ja fos passat i l’ara només un miratge, tan breu com inaccessible.


diumenge, 13 de maig de 2012


L’aeroplà de paper creuà tota l’estança.  Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament.  El seu vol  fou com un llumí encès, obrí  nous camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots,  nous camins embastats de tipografies noves:  un nou alenar.

Seguidors