Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 10 de març de 2012

PENSAMENTS



El veí del costat escup mots sorollosos que fan trontollar el meu silenci, he d’esforçar-me perquè no em xucli la calma. Se’m fa una bola a l’estómac que a poc a poc faig fora fins a traure-la per la boca.
Al meu veí li dedico tot un món de paraules. Com m’agradaria tirar-li a la teulada de casa!

Seguidors