Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 3 de desembre de 2012

Hi sóc sense ser

No hi ha ombres
al mig del no-res.

Toquen a morts
mentre fa un sol esplèndid.

20 comentaris:

  1. Algun dia he tingut aquesta sensació de ser-hi sense ser-hi... vull pensar que són etapes, moments difícils, però que a la llarga un pot tornar a ser-hi plenament i conscientment! Petonets Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba, per la teva aportació. Sí, jo també crec que s'hi torna a ser, encara que d'una altra manera.
      Una abraçada amb consciència plena.

      Elimina
  2. Siento un profundo extrañamiento. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justo a eso me refería. Un abrazo, Darío.

      Elimina
  3. Xoca la nostra mirada en el rodó esguard sorgit enmig del no-res. S'intueix l'espai, els cercles concèntrics que s'obren cap a nosaltres, daurats d'un sol que és la mínima expressió de la llum que blanqueja tot, llevat de la mirada inquisitiva que ens persegueix. Versos que parlen de mort, el so que és un lament entre el sol que ha cremat tot el que no és necessari. Així ens queda més diàfana, pertorbadora i eterna la pregunta. No sé si som el que observa o l'observador, el que se n'ha anat o el que es queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fantàstica interpretació, Eduard. No hi tinc res a afegir. Amb la vostra col·laboració aquest blog adquireix una altra dimensió.
      Una abraçada d'agraïment.

      Elimina
  4. Hi som en el benentès que algú vol que hi siguem
    i, posats a triar una forma, triem l'invisible
    l'ombra no ens delata


    salut i peles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gregori, la teva visió no deixa de sorprendre'm, gratament.
      Els teus desitjos són ben rebuts. Rep una abraçada.

      Elimina
  5. Que filosòfics esteu! No sé què dir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que diguis res, novesflors. Així mateix ja ens sentim ben acompanyats.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. el sol sempre acaba tocant-te si et deixes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és això, Kira, només un joc de fet i amagar.
      Gràcies, com sempre.

      Elimina
  7. Mentre detectem l'energia del sol, estem vius.
    P.D. M'agrada la flor-sol de l'entrada, me la quedo (fa uns dies que estic en procés d'absorció d'energia positiva, sóc com un insecte que xupla el que li ve de gust, je je)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Rosana. M'agrada aquesta actitud positiva que tant et vesteix. Cuida'm la flor-sol.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Espiral groga, el color de la ment, que neix o acaba, qui sap? en una mirada perduda, encara mirant, contradictòria. No hi ha ombres enmig del no-res, tampoc hi ha llums, mirada absent, buida. Toquen a morts i mentre la vida segueix fluint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari és ben bé un mirall, on les imatges passen a ser mots i l'espiral segueix girant.
      Una abraçada de color groc.

      Elimina
  9. Noieta...sé de què parles...
    Una abraçada inmensa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanal blau, sé que saps de què parlo.
      La abraçada immensa va de tornada.

      Elimina

Seguidors